Quan Surt el Sol
Panait Istrati
«El Mediterrani... Em sembla que em desmaiaré, demà al matí, quan els ulls sem banyin tot duna en el seu enlluernament infinit.» LAdrià té vint-i-dos anys i desitja la llibertat, la necessita, és per això que ha de sortir de sota les faldilles de la mare. Amb les butxaques buides i les esperances plenes, deixa enrere el fred de la seva barriada de Braila, a les ribes del Danubi...
«El Mediterrani... Em sembla que em desmaiaré, demà al matí, quan els ulls sem banyin tot duna en el seu enlluernament infinit.» LAdrià té vint-i-dos anys i desitja la llibertat, la necessita, és per això que ha de sortir de sota les faldilles de la mare. Amb les butxaques buides i les esperances plenes, deixa enrere el fred de la seva barriada de Braila, a les ribes del Danubi, per anar-sen a la càlida Alexandria, a la costa del Mediterrani. Espera retrobar-hi el seu vell amic Mikhail i somia que es deslliurarà de totes les cadenes. El que hi veu li sembla el paradís a la terra. Fascinat pel clima i el paisatge del Mediterrani, ajuda en Mussa, un romanès de seixanta anys, poliglot i pobre com una rata, que ha viatjat a Egipte per trobar la seva filla perduda. Perduda, sí, perquè no sap on és i perquè sospita que es dedica a lofici més vell del món. Junts somien en la feina que els traurà de la misèria, lun per tornar a casa amb la seva família, laltre per continuar la seva aventura. És lany 1906 i lAdrià Zograffi és lalter ego de Panait Istrati. Un narrador nat que sembadaleix i semociona amb els seus propi
Reseña del Editor
Otros libros del autor
Artículos relacionados
