SABER DIR NO

"Quan dic no, estic present, sento que existeixo. Per dir no, prenc distància dels altres, m'adono que sóc singular, que no sóc un clon social, una reproducció en miniatura del disseny industrial de l'opinió pública".
En el seu nou llibre Francesc Torralba presenta un nou text dins la seva prolixa producció assagística. En aquest cas el títol és més comercial que aclaridor del que trobarem en les seves pàgines: un esplèndid assaig des de la perspectiva antropològica de la llibertat, d'aquí el subtítol: la saviesa que allibera. Que no tingui por, però, el lector. Estem davant d'un assaig d'antropologia aplicada a la vida que vivim tots, tots els dies. De amena lectura, senzill però precís en l'expressió,
Torralba -inqüestionable pensador, filòsof, escriptor, professor i compromès amb l'humanisme actual-, orienta la seva obra cap a l'antropologia filosòfica i l'ètica. Emmarcat en el personalisme contemporani, planteja una anàlisi de les qüestions centrals de l'existència humana (el sofriment, el silenci, la mort, Déu, el sentit, la llibertat ...) des d'una perspectiva filosòfica, que tracta d'integrar la riquesa de l'herència judeocristiana i els corrents filosòfics moderns i contemporànies.
D'aquesta manera reivindica el lloc que la filosofia té com a art de viure avui. Podria dir-se que els seus llibres, i aquest en particular, curen la malaltia del manual d'autoajuda i, de passada, ajuda a deconstruir els ídols de la postmodernitat en la qual ens debatem diàriament.
"El nen és font permanent de desitjos. Quan els educadors cedeixen i li concedeixen l'objecte desitjat, experimenta una felicitat efímera, interrompuda per la puixança d'un nou desig ... "No es pot explicar millor l'hàbitat consumista que respiren educands i educadors, el líquid amniòtic de l'úter mercantil en què viuen ... i vivim.
És cert que Torralba provoca, interpel·la, però, com ell mateix diu, "No escric per guanyar acòlits. Escric per aclarir els meus pensaments".

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa