SOMIÀVEM UNA ILLA

La novel·la s’estructura en capítols relacionats amb un conjunt d’illes escampades arreu del món, que fan de correlat dels sentiments, experiències i emocions de la Carla, una dona al voltant dels 40 anys, amb un parell de fills, una parella i una amiga.
L'autor la descriu: "Tenia una agenda pleníssima perquè sense fer res em conduïa a pensar, i pensar em portava a carrerons ombrívols. Volia tranquilitat i deixar de tenir aquell reguitzell interminable d’amants, però alhora no sabia com fer-m'ho ".
Va ser la etapa de la disbauxa.
Després la protagonista, veu que necessita revisar les seves experiències vitals i tornar a connectar amb les situacions importants de debò. Descobreix que el viatge pendent que té, és a dins seu, a l'interior.
Les illes apareixen com a "metàfora" de la incomunicació actual de la societat, tot i tenir a l'abast els mitjans possibles.
Després del seu viatge d’introspecció, la Carla mira de tirar endavant, endreçar la seva vida, i ser honesta amb ella mateixa i amb els demés. Aprèn a comunicar-se i demanar ajuda, conscient de la seva vulnerabilitat.
Descobreix amb més profunditat l’amor que necessita rebre i donar.
Sorprèn que l'autor passi per alt, la vessant espiritual de la protagonista, ho presenta com una evolució positiva de la seva persona, que assoleix la maduresa.
El jurat ha premiat aquesta novel·la: "Per tractar-se d'una obra que a partir d'un discurs confessional fa un repàs a un recorregut vital i, especialment, els abismes i les il.luminacions d´aquesta trajectòria. Una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials. Una novel·la que reflexiona sobre la capacitat d’apreciar allò proper amb una bona arquitectura argumental."
Aquestes apreciacions están aconseguides.
Ben escrita.

Carme Mateu