TARONGES DE SANG

Verena Boos és escriptora alemanya. Amb Taronges de sang, la seva primera novel·la, ha obtingut diversos premis a Alemanya.
Maite és la filla menor de Francesc, un guàrdia civil valencià de l'època franquista. Amb quatre fills i una esposa submisa als requeriments del marit, Francisco sempre ha estat un home estricte en el seu comportament i amb una vida molt conservadora. Educada en una moral catòlica exagerada, Maite, des de petita, ha lluitat contra l'educació del pare i les seves exigències morals. Sent una adolescent va aconseguir obrir la caixa forta de Francisco descobrint alguns objectes que van portar a Maite a sospitar d'un passat tenebrós del seu pare. Amb divuit anys aconsegueix viatjar a Alemanya per estudiar a la universitat de Munic. Allà coneixerà Carles, nét d'Antonio, un republicà de València exiliat i deportat cap als camps de concentració alemanys al final de la guerra civil espanyola. La relació amb l'avi de Carles la porta a descobrir que el seu pare, tot i que no va poder lluitar a Espanya per la seva curta edat, va participar activament en el front de Leningrad al costat dels nazis a la División Azul quan tan sols comptava amb divuit anys. De retorn a Espanya com un heroi, la seva vida s'aniria desenvolupant sota el beneplàcit de la dictadura franquista fent d'ell un personatge cruel i despietat contra els que eren qualificats de vermells.
L'autora fa ús d'algunes fonts per donar versemblança a una història explicada de manera molt parcial. Creant un personatge on conflueixen totes les maldats que van poder desenvolupar-se al front nacional, pot portar al lector cap a la generalització falsejant la realitat. Per contra, el personatge republicà sempre es mostrarà com a víctima de la manca de llibertat i la repressió, moderat en les seves formes i justificant les seves intervencions bèl·liques o el seu comportament moral.
L'Església Catòlica surt malparada associant-la a una moral estricta i un cúmul de pràctiques religioses alienes a qualsevol indici de caritat segons el fer del protagonista. És notable la manca de desimboltura de l'autora amb la cultura espanyola que la porta a la creació de personatges estereotipats en una època complexa i plena de matisos. En termes generals Verena Boos no aconsegueix un tractament correcte dels temps donant lloc a salts poc encertats que al costat d'una traducció deficient fa que la lectura de la novel·la pugui resultar per a alguns lectors quelcom tediosa.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa