Cop de Llum
Rita Bullwinkel
Rita Bullwinkel és una autora nord-americana; Headshot (2024) és la seva primera novel·la, finalista del Premi Pulitzer de Ficció. Anteriorment havia publicat Belly Up (2018), una col·lecció de relats que també ha rebut diversos reconeixements. La novel·la ha estat traduïda al català per Ferran Ràfols Gesa amb el títol Cop de llum.Headshot ens situa en un sòrdid gimnàs d'un bar...
Rita Bullwinkel és una autora nord-americana; Headshot (2024) és la seva primera novel·la, finalista del Premi Pulitzer de Ficció. Anteriorment havia publicat Belly Up (2018), una col·lecció de relats que també ha rebut diversos reconeixements. La novel·la ha estat traduïda al català per Ferran Ràfols Gesa amb el títol Cop de llum.
Headshot ens situa en un sòrdid gimnàs d'un barri marginal de Reno (Nevada) on vuit boxejadores adolescents participen en un torneig de boxa. Cada capítol correspon a un combat, però el que en principi podria semblar una novel·la esportiva es va transformant, a poc a poc, en una exploració de pensaments, emocions, records i els possibles futurs de cadascuna de les noies.
Bullwinkel utilitza la boxa com a punt de partida per parlar de qüestions molt més profundes: la identitat, l'ambició, la por, la vulnerabilitat i, sobretot, la relació amb el propi cos. El cos femení, exposat, colpejat i sotmès a l'esforç, es converteix en un dels grans protagonistes de la novel·la.
L'estil és molt particular: líric, fragmentari i profundament psicològic. L'autora no sembla especialment interessada en qui guanyarà cada combat. El que li importa és què passa dins de les boxejadores mentre combaten: la lluita física en té una altra, molt més silenciosa: la que té lloc en l'interior de cadascuna d'elles. I és aquí on la novel·la es torna especialment original.
Enmig dels combats apareixen records, pensaments, associacions inesperades i escenes que semblen sorgir del subconscient. Bullwinkel introdueix sovint frases breus, separades per un asterisc, que trenquen el fil de la narració i ens transporten a un altre espai mental. Són fragments que poden resultar profunds, desconcertants, surrealistes o fins i tot absurds.
"L'únic que té la Kate Heffer són les seves idees sobre guanyar.
Lluitar és el contrari d'amagar-te, i això per a la Rose Mueller és un repte.
Sembla com si totes dues haguessin perdut la connexió amb la realitat.
La Rose Mueller sent un gran afecte per la Tanya Maw, fins i tot ara que n'encaixa un cop. Estar viva i poder lluitar l'una contra l'altra és un regal".
Una de les idees més suggeridores del llibre és que la rivalitat no anul·la l'afecte. Les noies es colpegen, competeixen i volen guanyar, però al mateix temps comparteixen una experiència extraordinàriament intensa.
De fet, la boxa acaba convertint-se en una mena de món paral·lel, la novel·la va molt més enllà del ring. Una de les boxejadores recorda una vegada i una altra l'ofegament d'un nen quan treballava de socorrista, un record que porta associat un fort sentiment de culpa. D'altres són imaginades en vides futures: una serà organitzadora de casaments, una altra detectiu privada...
Beth Udina
Otros libros del autor
Artículos relacionados
