SETEMBRE NEGRE

Gigio Belandi és un nen de dotze anys, que narra a la major part del llibre la seva vida estiuenca, acompanyat dels seus pares i de la seva germana Gilda. A la família tot és harmonia al principi; el pare és advocat amb un bufet a Vinci i Florència i la mare és una irlandesa mestressa de casa, amb els cabells vermells igual que la seva filla, en contrast amb els cabells negres ple de rissos de Gigio. La novel·la se situa el 1972 i el títol neix dels esdeveniments tristos de les olimpíades de Munic i l'atemptat contra l'equip israelià.

Un bon nombre de pàgines transcorre a l'estiu a la platja de Fiumetto on la família lloga una casa a la família Raimondi i on Gigio coneixerà i s'enamorarà bojament d'Astel, un any més gran que ell, filla dels Raimondi. La novel·la girarà al voltant de la seva visió de la vida, el descobriment del seu jo i d'experiències que fins aquell moment no havia identificat. El pas dels jocs de nens a una visió adulta i crítica, el descobriment de la música, el ball, l'amor net, són unes tantes novetats que es van descobrint a la novel·la. La relació amb els pares, amb la seva germana a qui adora, la seva humilitat, marquen la seva vida. Un esdeveniment fatal canviarà tota la seva existència. És una mirada al passat interpretant aquests moments quan ja és casat i té dos fills.

Les descripcions del mar, de la llum, de les olors, de l'atmosfera de la platja, són una delícia literària, així com les travesses al vaixell del seu pare, on exerceix de grumet i on va descrivint maniobres i perills. Veronesi és capaç de fer navegar el lector. Els esports del moment narrats entusiastament per un nen és una part important del relat. Tot es complicarà i la novel·la marca una ruptura fatal coincidint amb el final de la innocència.

Està escrita amb afectuosa cura, no li sobra res, encara que la segona part contrasti molt amb la delicadesa de la primera, però en cap moment no perd intensitat narrativa.

TROA