El Jardiner I la Mort
Gueorgui Gospodínov
Gospodínov potser és l'escriptor búlgar més important des del darrer terç del segle passat. La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes i amb la seva novel·la Las Tempestálidas va aconseguir reconeixement internacional. Es presenta ara El jardiner i la mort i es publicaran ben aviat dues novel·les més: Novel·la natural i Física de la tristesa.La confirmació, tan temu...
Gospodínov potser és l'escriptor búlgar més important des del darrer terç del segle passat. La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes i amb la seva novel·la Las Tempestálidas va aconseguir reconeixement internacional. Es presenta ara El jardiner i la mort i es publicaran ben aviat dues novel·les més: Novel·la natural i Física de la tristesa.
La confirmació, tan temuda, del càncer del seu pare és el començament de la novel·la que va relatant de manera impressionista, amb pinzellades de records i anècdotes, els darrers mesos de la vida del seu pare i les llargues hores cuidant-lo al peu del llit. Mentre assisteix al ràpid deteriorament, accentuat per la immobilitat i el dolor insuportables, sorgeix una radiografia sentimental del seu pare, alhora que es va reconeixent a si mateix.
Però el protagonista, encara que pugui semblar paradoxal, no és la mort sinó la vida; la que al seu pare se li escapa entre analgèsics i metges, indefensa davant de la malaltia, però suportada amb fortalesa. Aquest saber-se anar del seu pare li torna la imatge de l'heroi anònim que el va protegir en la seva infància i ara, ja adult, continua mostrant-li les coses importants de la vida: l'amistat, l'amor pels seus i la connexió amb la terra gràcies a les flors i els fruits del seu estimat jardí.
La manera d'enfrontar-se a la mort, serè davant del dolor i generós per reprimir la queixa que paralitzaria els altres, és l'últim ensenyament del seu pare. A més de les moltes històries i anècdotes que, ara, repassant-les amb el lector, l'ajuden a entendre la vida: "les coses del meu pare, les que es van quedar i es van guardar, aquell petit museu de la quotidianitat, museu de l'home no heroic".
Una prosa plena de lirisme, alhora senzilla i natural, com el respirar de l'ànima, expressa encertadament el món interior. Els capítols, molt breus, s'inicien amb petits esdeveniments i, a partir d'aquí, l'autor encadena reflexions i sentiments que, al seu moment, no van ser incoats i ara cobren vida.
Troa
Otros libros del autor
Artículos relacionados
